El context del meu treball és l’estudi del barri de Porta: un espai real, quotidià i avui encara infraaprofitat, que vull convertir en plataforma professional. Vinc d’un daltabaix: la meva empresa cultural Notte e Giorno va fer fallida el desembre de 2024 i ara arrossego deutes que m’obliguen a repensar com sostenir la pràctica artística. Per això m’interessa que el projecte de l’assignatura sigui una transformació concreta del contenidor, però també una operació de crítica institucional: prendre la institució “art” com a matèria primera, observar com es produeixen i es mostren les obres, per on circulen i quina economia generen i comprovar fins a quin punt el sistema és accessible. Vull inaugurar l’espai amb una acció oberta que activi diàleg i interpel·li el públic amb preguntes personals i polítiques, reconnectant l’art amb la realitat material i social. Entenc el context com a multi-temporal i multi-espacial: d’una banda físic i psicològic i, de l’altra, social i metafísic. L’obra es projecta com a procés d’endreça, instal·lació i recepció.
Debatcontribution 0el PAC 1.2 Portar el terreny al gabinet: Punt de partida
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Jodie,
Gràcies pel teu comentari. Aquí començant a llegir els textos de cara a la PAC1 i pensant si seria pertinent basar la feina que desenvoluparé no tant en un context espacial sinó temporal… El meu moment personal té molts trets que m’aniria bé “treure” a través de l’expressió. Això seria adequat?