Publicat per

ANA – Posar alguna cosa sobre la taula

Carregant...

Deixo sobre la taula el poema El último de Rafael Ruiz Fernández-Villalón.

Ya, ya viene, 

él, el último,

con la espalda del tumulto

en sus ojos inmensos,

es lo único

que salva el espectáculo.

Él, el último.

Debat2el ANA – Posar alguna cosa sobre la taula

  1. Jodie Di Napoli Algarra says:

    Gràcies pel poema i la presentació Toni. La piscina al fons és prou escultural, es mou lentament mentre parles. El context et fa de “backdrop” i participa a la vegada. Benvingut al curs!

     

  2. Antonio Fajardo Ruiz says:

    Hola Jodie,

    Gràcies pel teu comentari. Aquí començant a llegir els textos de cara a la PAC1 i pensant si seria pertinent basar la feina que desenvoluparé no tant en un context espacial sinó temporal… El meu moment personal té molts trets que m’aniria bé “treure” a través de l’expressió. Això seria adequat?

Deixa un comentari